La Noelia és una noia major d'edat amb un malestar emocional molt elevat a causa dels seus problemes mentals i, des de fa tres anys, tetraplègica i amb dolors crònics importants, a causa d'un intent de suïcidi. En aquesta situació, va demanar l'eutanàsia, i el comitè avaluador va considerar que la seva petició reunia els requisits establerts. Però després, un cop aprovada, l'execució es va aturar als jutjats a causa d'un recurs del seu pare.
L'última resolució judicial va dir que els familiars tenien dret a oposar-se a la petició d'una persona que demana l'eutanàsia. Es veu que el jutge que va reconèixer aquest dret als familiars, en concret al pare, oblida que, de vegades, algú adopta mesures de protecció legals precisament per protegir-se de la interferència de familiars en la seva vida. Perquè se'n refia poc, o gens. O senzillament, perquè no vol tenir-hi cap relació.
Què argumenta el pare, amb la col.laboració dels Advocats Cristians? Que els problemes mentals de la Noèlia li impedeixen decidir de manera conscient i lliure sobre el que vol o no vol. Però els membres del comitè avaluador ja van tenir en compte els problemes mentals de la Noelia, i van concloure que aquests problemes no li impedien ser conscient de la seva situació, i decidir de forma del tot lliure en relació amb el que volia fer amb la seva vida.
La presumpta incapacitat de decisió de les persones amb problemes mentals, al llarg de la història, ha sigut una excusa per a cometre immensos abusos. Perquè en alguns casos sí que pot existir aquesta incapacitat, però en absolut de forma generalitzada, com a norma. (1)
L'altre argument és que, en un moment determinat, la Noelia hauria dubtat sobre la seva decisió, i ho hauria escrit. Però aquest escrit, real, després es va saber que li van dictar i li van fer firmar unes persones que es van introduir en la seva habitació un dia que ella no es trobava bé, que era incapaç de valorar el que li feien escriure. És a dir, aquelles persones (no queda clar si vinculades al pare, o als Advocats Cristians) van abusar de la seva situació d'indefensió aquell dia. Quan la direcció de l'hospital es va assabentar del que havia passat, va reclamar la presència d'un notari, perquè aixequés acta del que havia passat, i de quina era la voluntat real de la Noelia. I davant del notari, de manera del tot lúcida, la Noelia va reiterar que volia que se li apliqués l'eutanàsia.
És obvi que l'actual llei de l'eutanàsia no és perfecta. Sobretot, perquè permet a un jutge reconèixer als familiars el dret a intervenir, quan l'esperit de la llei és precisament el contrari: protegir la persona major d'edat i en ple ús de les seves facultats que demana l'eutanàsia, d'eventuals interferències per part de terceres persones. Si no hi ha aquesta protecció, aquesta garantia, de què serveix la llei, en casos com aquest?
Faig un incís: altres vegades ja he dit que no es pot tractar igual els intents de suïcidi o una petició d'eutanàsia d'una persona jove, i els d'una persona ja cap al final de la seva vida, o bastant gran. Sempre s'ha d'actuar amb molta cautela, però en el cas de persones joves, molt més, perquè és normal pensar que els desitjos, desesperacions i decisions poden estar condicionats per circumstàncies puntuals, que poden variar. De fet, moltes vegades és el que passa. Ho reitero, la cautela ha de ser molt gran.
Però quan hi ha circumstàncies objectives que queda clar que són immodificables (com la tetraplegia, els dolors crònics i el gran sofriment emocional de la Noelia a causa del seu trastorn mental), i el desig de posar fi a la pròpia vida és molt clar i sostingut, el que no es pot fer és actuar amb un paternalisme abusiu que nega a aquesta persona la capacitat de decidir.
A dins de la Noelia només hi ha la Noelia. Ella és l'única que sent el seu sofriment, que el pateix, i per tant l'única que pot avaluar la gravetat, la insuportabilitat, del seu sofriment. Cap familiar, cap metge, cap jutge, no té dret a opinar sobre el seu grau de sofriment, sobre si és suportable o no. Només ella té dret a parlar d'ella. Ningú més. I si és, com és el cas, conscient de la seva situació, i alhora també és conscient de l'abast de la seva decisió, i manté la seva postura, ningú, absolutament ningú, no hauria de tenir dret a posar objeccions a la seva petició. (2)
De la història de la Noelia només en sé el que en diuen els mitjans de comunicació. Poc. Per exemple, no sé quin és l'abast de les repercussions de la tetraplegia sobre les diferents funcions del seu cos, només sé que en un cas així poden ser moltes i greus, de diferents tipus, a banda de la paràlisi de braços i cames: incontinència (o retencions fecals que requereixen dispositius d'evacuació), problemes respiratoris que poden necessitar suport ventilatori, debilitat general, eventuals complicacions cardiovasculars i de termoregulació, augment de les possibilitats d'úlceres, a causa de mobilitat limitada... Ho torno a dir, no sé quin és el seu grau d'afectació a causa de la seva tetraplegia.
D'altra banda, a partir d'aquest poc que sé d'ella, penso que també tindria el seu interès, saber quina mena de pare ha sigut aquest, ara segons sembla tan preocupat per la seva filla. Perquè durant anys, la Noelia va estar tutelada per la DGAIA, i després, sembla que ella va voler mantenir-se distanciada del seu pare. Ho reitero, de la història de la Noelia només en sé el que ha sortit als mitjans de comunicació (per exemple, no em consta que s'hagi dit res de la mare), però sembla que la història del seu pare, la relació que havia tingut amb ella, hauria de tenir alguna rellevància, en un cas com aquest, que una filla major d'edat vol decidir sobre la seva vida i, un pare "amb aquestes característiques", s'hi oposa.
No és que sigui el més important del cas (bé, per a la Noelia si que ho és). El més important seria la imperfecció de la llei, però suposo que això del pare no és sobrer esmentar-ho. De vegades ja passa, que algú que "passava de tot", després, vol ser el protagonista principal de la història, i a sobre té la pretensió que els altres facin el que ell vol.
Això el pare. Perquè el paper dels Advocats Cristians no sorprèn gens: ells, senzillament, estan en contra de qualsevol eutanàsia. Per a ells, la Noelia només és important perquè la poden utilitzar en contra d'una llei que rebutgen de manera absoluta, i que si poguessin, eliminarien. (3)
