Recordatori maig 2015

Tot igual, cap variació: si la vida esdevé massa inclement, veig la mort com un alliberament, com una amiga. No li tinc cap por.

De manera que, quan arribi el moment (el moment en què seguir vivint sigui ja massa feixuc), si  la mort no se m'endú, espero tenir jo la suficient lucidesa per donar-li un cop de mà.

Morir-se o matar-se (si és el cas que cal això segon), al final és el mateix: acabes mort. Com tothom més aviat o més tard.