Sándor Márai

"Venimos de la nada y desaparecemos en la nada; lo demás son fantasmagorías infantiles."

"No quiero morir, todavía no. Pero he dejado el revolver en el cajón de la mesita de noche para tenerlo a mano si llega el momento en que desee morir."

"Agotamiento absoluto. Acabar un momento antes de que ya no haya manera de acabarlo por uno mismo, para no tener que aguantar la impotencia (...) No ha de estar lejos el momento en que tenga que actuar."

"Sólo me preocupa una cosa: no perder la ocasión de matarme antes de que llegue el tiempo de la impotencia."

"Estoy esperando el llamamiento a filas; no me doy prisa, pero tampoco puedo aplazar nada por culpa de mis dudas. Ha llegado la hora."

De "Diarios, 1984-1989", de Sándor Márai (*). L'última anotació és del 15 de gener de 1989. Sándor Márai es va suïcidar el 22 de febrer, d'un tret al cap. Li faltava un mes i mig per fer 89 any, i tenia molts problemes de salut. Va viure 62 anys amb Lola Matzner, de la qual deia (el 1985): "I segueix sent tan guapa als vuitanta-set anys com ho va ser de jove; d'una altra manera, però segueix sent guapa". Quan ella va morir després d'una llarga malaltia (al gener de 1986), a ell se li van acabar les poques forces que li quedaven per viure.

--
(*) Salamandra, 2008 (p. 132, 146, 157, 174, 209; la cita sobre la seva dona, p. 111). Traducció de l'hongarès de Eva Cserhati i A.M. Fuentes Gaviño; no he traduït les cites al català (llevat de la de la seva dona) perquè com més retraduccions més grans són els riscos de deformacions de l'original. I perquè ja m'estan bé en castellà.

Pitjor

Avui estic bé, però podria no estar-ho.
Per exemple, podria tenir la grip.
Pitjor: una pneumònia.
Pitjor: estar-me morint.
Pitjor: estar mort.
Molt pitjor: no estar mort,
tenir una demència avançada,
tot el dia amb el cap a passeig,
desvariejant, immòbil al llit,
amb incontinència urinària i fecal,
ple de llagues...

Salvador Pániker. Adiós a casi todo

"En fin, mi amigo Linati ha muerto. Tenía un cáncer avanzadísimo y desparramado. (...) Isidro Aparicio, que fue a visitarle varias veces, me cuenta que al final Linati se había convertido en un guiñapo humano. Génesis 1, 31: 'Y vio Dios todo lo que había hecho, y he aquí que era muy bueno'. Pregunta: ¿es que Dios era ciego?"
Salvador Pániker.  Adiós a casi todo. Penguin Random House, 2017 (p. 252)

Recordatori maig 2017

Igual que el 2016, que el 2015, el 2014, el 2013, el 2012, el 2011... de fet, sense canvis des del 1974 (aproximadament) quan al voltant dels vint anys vaig començar a tenir clar "com no volia viure".