Al Pep, lligat a la cadira de rodes

1
Et vas anar consumint,
i al final et van dur
al magatzem dels vells.
Amb el cap deshabitat
ara et toca esperar
que t'arribi la mort.
I que a poc a poc que t'arriba!
Amb quina lentitud!

2
Avança la teva demència,
retrocedeix la teva identitat.
I et passa a tu,
que havies viscut tan viu!
A tu, que això d'ara no ho volies.
I per què no et deixen morir?
Quina és la por
dels que no et deixen marxar?

3
Va passar el moment
de poder decidir,
ara ja has perdut la partida
de poder actuar.
Ets un presoner
de la teva demència,
de la teva dependència
i dels protocols mèdics.
Tot el que et queda
és submissió i sofriment.

4
Ja ho sé,
no eres capaç de pensar en aquestes coses.
Però si hi haguessis pogut pensar
quan encara podies pensar,
i haguessis pogut actuar
quan encara podies actuar,
ara no series un habitant més
d'aquest magatzem
de cossos sense ment.