2 de juny 2012

Torralba, Quevedo, González Ruano, Lao-Tse

"En els grans universos espirituals i religiosos de la humanitat, s'interpreta la mort com el gran descans, com l'assoliment del repòs absolut, com el final de la lluita, com el merescut repòs després de tant d'esforç."
Francesc Torralba (L'esforç. Pagès Editors, Lleida, 2010)

Com és que no podem decidir sobre el quan i el com del nostre "repòs absolut", del "final de la lluita"?

Si ja deia Quevedo que "Millor vida és morir que viure mort", per què hem de tolerar que hi hagi algú que vulgui obligar-nos "a viure morts"?

César González Ruano, amb encert i despreocupació, deia que "morir és perdre el costum de viure".  I Lao-Tse deia que "viure és arribar i morir tornar". Només això. És molt demanar que aquest capítol ens el deixin escriure a nosaltres, si ens ve de gust o ens sembla oportú fer-ho aixi, sense esperar a que la biologia l'escrigui com vulgui, potser al final amb molt mala lletra i encara més desencert?

Si la vida és sagrada, "digna del màxim respecte" (segons la 2ª accepció del DIEC), i el respecte és "l'acció de considerar alguna cosa com quelcom que hom ha de tenir en compte" (1ª accepció), com s'ha de manifestar, aquest respecte? Si hem de decidir el que només ens afecta a nosaltres, ho hem de fer segons el nostre criteri o segons el criteri dels altres? I en l'eventual segon cas, què passa, si els altres no es posen d'acord? Què passa, si hi ha diferents "els altres", amb diferents criteris? No és complicar-ho tot molt? No és més fàcil i millor que un mateix, si ho vol així, assumeixi aquesta responsabilitat?

Només hi ha un aspecte rellevant, el que esmenta André Malraux: "La mort no és una cosa tan greu, el dolor sí". I el dolor és una sensació, una percepció. I com a tal amb un component subjectiu determinant. La percepció subjectiva, la intensitat de dolor, de contrarietat, que som capaços o estem disposats a suportar, és personal i intransferible.

Tan difícil és acceptar que algú, de manera lúcida i responsable, pugui gestionar també de forma "personal i intransferible" el final de la seva vida?