La nostra llibertat i la dels altres

Podem optar per intentar viure segons els nostres criteris i desitjos (o fins i tot segons les nostres manies), però no podem optar (no és legítim que ho fem) per intentar forçar que els altres visquin segons les nostres preferències i models.

Els límits de la nostra llibertat només són els drets dels altres, i per tant, mentre les nostres accions només ens afectin a nosaltres, ningú les ha de fiscalitzar, ni molt menys intentar penalitzar.

Podem optar per exercir o no exercir la nostra llibertat (podem abdicar d'aquesta potestat), però no podem optar per constrenyir la llibertat dels altres en allò que només els afecta a ells; si ens volen escoltar, podem suggerir, proposar, però no podem intentar imposar els nostres criteris.

Podem intentar viure com ens doni la gana, si amb això no perjudiquem els interessos dels altres, però no podem intentar que els altres visquin com a nosaltres ens dona la gana, encara que ens pensem que això és el millor per a ells.

Sobre tot allò que només ens afecta a nosaltres, no tenim per què acceptar (si no volem), la tutela, la interferència, el control, les imposicions de ningú, persones o institucions.

El dret a decidir com volem viure o morir no és d'obligat exercici, però és legítim (defensable i coherent des d'una argumentació ètica), i per tant, si algú el reivindica, és d'obligat respecte (no es pot negar a partir d'argumentacions morals).