Quan, després d'una llarga vida junts, Carmesina i Tirant ja eren grans, i el pes dels anys i l'horitzó de la mort rondaven els seus pensaments i temors, Tirant li digué a Carmesina:
Estimada amiga:
Si et fa por el que ens espera,
si penses que un dia
potser estarem ja molt cansats,
o massa adolorits,
i ja no tindrem ganes
de seguir vivint,
no t'inquietis, no pateixis.
Saps que estaré al teu costat,
sempre, també, si cal,
per ajudar-te aquest dia.
A trobar, llavors, la sortida del laberint.
Estimada amiga.
Si et fa por el que ens espera,
si penses que un dia
potser estarem ja molt cansats,
o massa adolorits,
i ja no tindrem ganes
de seguir vivint,
no t'inquietis, no pateixis.
Saps que estaré al teu costat,
sempre, també, si cal,
per ajudar-te aquest dia.
A trobar, llavors, la sortida del laberint.
Estimada amiga.
