Ajudar a viure

Una situació una mica paradoxal que es pot produir quan una persona manifesta la seva eventual voluntat de suïcidar-se algun dia (si arribés el punt que a causa del seu estat li semblés que la seva vida ja no valia la pena de ser viscuda), és que algú no només intenti convèncer-lo que no és una bona idea, sinó que a més s'ofereixi sincerament "per a tot el que convingui", si arribés aquest punt crític, per tal d'ajudar-lo a superar les adversitats que llavors hagués d'afrontar, fent-li la vida més suportable i evitant així la consumació del projecte suïcida.

Són persones per a les que la idea del suïcidi és inadmissible, consideren que és una opció moralment inacceptable, i empeses per aquest convenciment i pel vincle afectiu que tenen amb l'hipotètic futur suïcida fan el seu oferiment ben de cor. Són oferiments, no cal dir-ho, que cal tractar amb molt de tacte, perquè són sincers i impliquen un possible compromís molt gran: a aquestes persones se'ls ha d'agrair molt la seva actitud i la seva generositat.

Aquest agraïment no és complicat, és fàcil. El que no ho és tant és aconseguir fer-los entendre, sense ferir-los, que el seu oferiment té un problema de perspectiva, que no està fet ben bé des de l'empatia (posant-se en la pell, la manera de ser, els sentiments i la voluntat de l'altre), sinó des de la pròpia manera de ser i la pròpia escala de valors, que pel que fa a aquest tema és del tot divergent. I això, és clar, és un problema.

El que costa d'explicar, en aquests casos, és que és un contrasentit que algú s'ofereixi a ajudar a viure una mena de vida que qui l'hauria de viure precisament no vol viure de cap manera. Costa d'explicar que, en aquests casos, a causa de la manera tan oposada de pensar i sentir aquesta qüestió, l'ajuda oferta, en lloc d'un consol i un alleujament, seria una complicació: participar en una estratègia per a obligar a viure, no deixar morir, a qui no vol viure, a qui vol morir.

És una postura que pot aportar un alleujament moral i emocional a qui fa l'oferiment, però no és cap ajuda per a qui precisament no vol viure. L'ajuda, si de cas, la podria aportar qui estigués disposat a col.laborar, si calgués, en el projecte d'aconseguir posar fi a la vida que no es vol viure. Algú que, òbviament, no és, no pot ser de cap manera (seria un disbarat esperar-ho), la persona que, per sobre de tot, vol evitar la consumació del suïcidi.

De vegades, les relacions amb la gent amb la que s'hi tenen importants vincles afectius són una mica complicades...