1 de set. 2010

La demanda social

Algun polític té la barra d'afirmar que no toca abordar el debat sobre l'eutanàsia i el suïcidi assistit perquè "no hi ha demanda social". És una bajanada que no hauria de sorprendre, tenint en compte que per desgràcia hi ha polítics (de diferents partits) que tot sovint n'engalten d'aquesta envergadura, i encara de més grosses. (1)

A Espanya sis de cada deu persones són favorables a la legalització de l'eutanàsia, i només una s'hi oposa obertament. En el cas del suïcidi assistit, la proporció és de quatre a dos. Alhora, el tant per cent de persones favorables a la legalització de l'eutanàsia i del suïcidi assistit creix amb el pas dels anys. Són dades d'una enquesta del CIS de 2009. (2)

Bé, suposem que aquestes dades són exagerades. Suposem-ho i per a compensar una eventual deficient elaboració de l'enquesta o la seva hipotètica manipulació per part del CIS curem-nos en salut i dividim per dos les persones favorables y multipliquem també per dos les contràries. En el cas de l'eutanàsia el balanç quedaria tres a dos: malgrat la severa correcció estadística, el 30% de la població seguiria estant d'acord amb la seva legalització (i el 20% s'hi oposaria).

Que un 30% (o un 60% segons el CIS) de la població sigui favorable a una modificació legal no vol dir que aquesta modificació s'hagi d'assumir (se n'ha de parlar, avaluar avantatges i inconvenients, etc.), però el que no es pot fer és ignorar aquest corrent d'opinió amb l'argument inventat que no hi ha demanda social. Això és inadmissible.

Així que, si el requisit per al debat d'un nou dret és l'existència de la corresponent demanda social (una qüestió d'altra banda també opinable, o com a mínim més complexa, si de cas ja la reprendrem una altra estona), no s'entén que aquest tema estigui encallat com ho està, i que cap partit polític en el poder no tingui els pebrots i la decència per a encarrilar-lo d'una vegada.

--
(1) El cas més notable i greu és el de la socialista Trinidad Jiménez; al ser nomenada ministra de sanitat (7-4-2009) va dir que el debat sobre l'eutanàsia no era prioritari en la mesura que "no existeix un clima social que demandi aquest tipus de legislació" (citada al butlletí de DMD, nº 54, 2010)
(2) Dades citades per Carles Castro, "Más allá de la vida. Una mayoría social demanda que se regule la eutanasia en España", La Vanguardia, 28-8-2010.