Recordatori de la declaració de principis

No vull viure com un vegetal, ni dement, ni dependent fins l'extrem que no em pugui valer per mi mateix en les funcions més íntimes i personals. No faig cap valoració de la gent que sí vol viure en aquestes circumstàncies, que està disposada a entomar el que la vida li dugui, sigui el que sigui: de la mateixa manera que reclamo la meva llibertat procuro respectar la dels altres. Però jo dic, repeteixo, insisteixo, per tal que ningú no en tingui el més petit dubte, que així no vull viure de cap manera: jo no. Si ho puc evitar, ho evitaré, i si em despisto i sense adonar-me'n m'hi trobo, llavors si més no espero que ningú em faci la punyeta, que ningú s'encaparri en fer-me viure, que ningú faci servir d'excusa les seves pròpies elucubracions sobre la possibilitat que jo hagi canviat de parer: si això arriba i no em puc expressar, el que val és al que ara dic, el mateix que repeteixo des de fa anys i panys. I si tinc la desgràcia d'arribar a aquesta situació d'invalidesa en la que no pugui solucionar aquest afer pel meu compte, espero que hi hagi alguna ànima caritativa que, entenent aquesta voluntat meva, amb la discreció que sigui pertinent em faci el favor d'ajudar-me a morir. Per si arriba el cas, ja ara li dono les gràcies.