Recordatori maig 2016

Per si el problema (o part del problema) no és tan el fet com la paraula, canviem-la: en lloc de suïcidi (amb les connotacions mèdiques de malaltia o depressió; socials de covardia, solitud o desesperació; religioses de pecat, etc.) diguem-ne autoalliberament.

I en lloc d'eutanàsia (amb tota la càrrega d'estigma que s'ha anat abocant damunt de la paraula, associant-la algunes persones de manera absurda i abusiva a assassinat o genocidi), diguem-ne "ajuda a l'autoalliberament".

Ajuda a l'autoalliberament: rebre l'ajuda necessària quan és el cas que estem desvalguts, no volem seguir vivint, però ja no estem en condicions de suïcidar-nos (autoalliberar-nos). Un desig que podem manifestar en el mateix moment dels fets, o haver-lo manifestat abans, en previsió que les circumstàncies en un moment donat ens puguin incapacitar per dir (i fer) el que volem.

Suïcidi o eutanàsia (autoalliberament o ajuda a l'autoalliberament). Dues opcions, les dues lliurement escollides, si és que arriba el moment que una de les dues ens sembla la millor opció.

Només es tracta que cadascú amb la seva vida (no amb la dels altres) tingui l'opció de triar. Si és que arriba un punt que per les raons que sigui viure es converteix per a nosaltres en una càrrega, un pes, una condemna. Poder triar, llavors, el que volem fer, i poder optar per "deixar de viure" si és el que volem. Sense fer-ne cap drama i sense que ningú ens tracti com a nens petits, com a malalts incapacitats, o com a monstres morals.