Un altre argument

Fa anys, pensant en el dia que em mori, vaig fer els tràmits de la donació dels ulls. Em sembla bé que, un cop mort, si es pot aprofitar alguna cosa de les meves despulles, els ulls o el que sigui, s'aprofiti. No sé si, a banda dels ulls, es pot preveure la donació d'algun altre òrgan concret. De tota manera, la gent del meu entorn coneix la meva forma de pensar, així que en cas de defunció consumada (o imminent i que jo no em pogués expressar), qui sigui sap que es pot disposar de qualsevol dels meus òrgans, si és que a algú li poden ser d'utilitat.

Si em moro gaire gran ja sé que no em quedarà cap "peça" potencialment aprofitable; amb els anys i el desgast tot va degenerant, per això ens morim. Així que, sent realista, per tal de compensar aquestes limitades possibilitats de reciclatge, fa uns dies vaig formalitzar els papers per a la donació del meu cos a la ciència. En aquest cas, quan et mors, no es recicla res, però el cos serveix per a què els estudiants de medicina facin les seves pràctiques. No cal dir que, quan n'aprenen, és millor que practiquin amb cadàvers que amb gent viva, així que la donació del cos a la ciència crec que és una bona contribució social.

Ara bé, aquesta voluntat d'utilitat social pot ser que al final quedi en no res. Perquè amb la mateixa claredat que he dit que ja m'està bé que el dia que em mori s'aprofiti el que es pugui aprofitar de les meves despulles, també he dit i repetit que segons de quina manera no vull viure, i que si per tal d'aconseguir aquest propòsit em cal suïcidar-me, ho faré, o com a mínim intentaré fer-ho (i espero que amb encert). I el problema és que, si et suïcides, t'han de fer l'autòpsia. I l'autòpsia no és compatible ni amb la donació del cos (perquè al quedar desmanegat ja no té interès), ni amb l'eventual aprofitament d'algun òrgan de cara a algun trasplantament (ja que a causa de les demores dels tràmits legals han deixat de ser aprofitables).

Segurament, el tant per cent de persones que fan donació del seu cos a la ciència és molt limitat. I encara més reduïda la part d'aquest tant per cent que es planteja, en determinades circumstàncies, la possibilitat del suïcidi. Però encara que no siguin, siguem, moltes les persones en aquesta situació, si es legalitzés l'eutanàsia i el suïcidi assistit i s'establissin protocols per tal que la seva pràctica fos compatible amb el trasplantament d'òrgans o amb la donació del cos a la ciència, s'aprofitarien "uns recursos" que ara no poden ser aprofitats.

Tenint en compte que avui dia el tema del reciclatge i l'optimització dels recursos està tan de moda, s'haurien d'estudiar aquestes possibilitats. A mi, si les diferents circumstàncies coincidissin en una situació d'aquest tipus, m'agradaria que les meves despulles tinguessin, si pot ser, alguna de les utilitats esmentades.

Tot això sense oblidar, com és obvi, que l'argument fonamental a favor de la legalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit és el de la llibertat individual (l'argumentació anterior podríem dir que, encara que coherent, al costat de l'argument principal només és un petit divertiment).