Punt i seguit (7)

Gila. Lo mejor de Hermano Lobo.Temas de Hoy, Madrid, 1999

Manuel Güell i Josep Muñoz - Sèneca

"I és que Sèneca reivindica, com Marc Aureli, com Thomas Moro, com Freud, com Koestler, com Sòcrates, com Rilke, com Bettelheim, com Schopenhauer, com Cioran, com Stirner, el dret a escollir el moment i la forma de la pròpia mort com una manera més d'exercir la llibertat de viure. (...) És evident que la reivindicació contemporània del dret a una mort digna sintonitza completament amb el pensament de Sèneca. La demanda d'autonomia legal per interrompre la vida, que les associacions que propugnen aquest dret intenten aconseguir, no és res més que una conseqüència clara del lliure albir que la majoria d'escoles filosòfiques pressuposen a l'home."
Manuel Güell i Josep Muñoz. Només sé que no sé res. Ariel, Barcelona, 1996

Epicur

"La mort no és res per a nosaltres: quan existim, la mort no és present, i quan la mort és present, llavors ja no existim."

Requisits i aclariments

He exposat més d'una vegada, per tal de descartar eventuals malinterpretacions o malicioses manipulacions, que faig servir la paraula eutanàsia per a referir-me de manera exclusiva als casos en els que l'interessat la demana de forma lúcida, clara i inequívoca. M'he referit també diferents vegades a les rigoroses mesures de control que han d'acompanyar la legalització de l'eutanàsia, per tal d'evitar possibles abusos i situacions d'indefensió. Em semblen dues idees cabdals a l'hora de plantejar el debat sobre la legalització de l'eutanàsia. José Rubio Carracedo ho exposa amb claredat (Ética del siglo XXI, Proteus, 2009):

"I un altre punt bàsic que només una autèntica cultura de l'eutanàsia pot garantir és l'absència de pressió, fins i tot involuntària, sobre els malalts terminal, per part de la societat i la família, per tal que demanin l'eutanàsia, encara que la seva autonomia personal no es decanti per aquesta mena de decisió. S'ha d'evitar, per tant, tota violència induïda sobre els aparents candidats a sol.licitar l'eutanàsia. És el que en podríem dir 'eutanàsia induïda', fins i tot amb bones intencions. Això per a no parlar de les raons d'estalvi sanitari, economia familiar o el cansament de tantes atencions davant d'una malaltia inacabable. Malgrat tots els inconvenients, la persona -o el seu testament vital- és l'única intèrpret autoritzada d'ella mateixa i només ella pot donar les indicacions oportunes."

Tanmateix, malgrat aquesta insistència en aclarir aquests conceptes fonamentals, compartits per totes les persones i associacions que avui dia i al nostre país reclamen la legalització de l'eutanàsia, cal acceptar amb resignació que seguirà existint gent (per exemple els membres de la Conferència Episcopal) que ho voldran manipular o ignorar. Més ben dit, que faran d'aquesta conscient, activa, perseverant i deshonesta ignorància un dels puntals de la seva militància en contra de la legalització de l'eutanàsia.

Carlos Santos volia governar la seva vida

"Carlos Santos era un home de món. Estimava tant la vida que va voler governar la seva fins al final. Tenia un tumor incurable. Estava condemnat a morir patint. Però es va rebel.lar. (...) A la cartera hi ha també un pot, embolicat en una bossa de plàstic, que conté, m'explica, l'esmentat 'còctel d'autoalliberament', compost per un hipnòtic, per a quedar-se adormit, i un conjunt de medicaments contra la malària que a altes dosis resulta mortal. La fórmula és a l'abast dels socis de DMD a la citada Guia d'autoalliberament, i els seus components són fàcils d'obtenir, la majoria sense recepta. És, d'altra banda, la mateixa combinació que recomanen gairebé totes les associacions de la resta del món. (...) Carlos Santos només volia de mi que l'ajudés a donar testimoni de la seva decisió per a provocar un debat sobre l'eutanàsia. (...) La premsa, com és habitual en aquests casos, no va parlar del succés. La mort de Carlos Santos Velicia, de no ser perquè ell va voler que en quedés testimoni, només hauria servit per a inflar el calaix de sastre de les estadístiques sobre el suïcidi. Carlos Santos Velicia té set síl·labes, així que, de ser un vers, seria un heptasíl.lab."
Juan José Millás. "Son 15 minutos. Dejas de respirar. Y fuera". El País Semanal, 5-12-2010
Fragments ampliats:
http://usuaris.tinet.org/jmsl/dm/santos-millas.html
Article sencer:
http://www.elpais.com/articulo/portada/minutos/Dejas/respirar/fuera/elpepusoceps/20101205elpepspor_9/Tes

Els tres enemics de la bona mort - José Rubio

"Havíem quedat que els 'enemics de l'ànima' -és a dir, de la bona mort, de la mort digna- eren la religió, l'Estat i la classe mèdica. (...) La religió, tota religió, es caracteritza precisament per sacralitzar, establint els corresponents tabús, els denominats grans 'ritus de pas' en l'existència de l'home sobre la terra: el naixement, el sexe com a procreació i la mort. (...) L'Estat, hereu secularitzat d'una bona part de les funcions que pertocaven originàriament a la religió, la secunda fidelment a través d'una embolicada i minuciosa normativa legal que penalitza amb fermesa tot intent de desviació personal, de manera especial en allò referent a l'eutanàsia (...) La classe mèdica, finalment, a la qure li correspon, sens dubte, un important paper assistencial i d'assessorament, tanca, en canvi, en la majoria dels seus components el trio de la dissuasió eutanàsica com a braç executor del legalisme religiós-estatal."
José Rubio Carracedo. Ética del siglo XXI. Editorial Proteus. Cànoves i Samalús, 2009

Punt i seguit (6)

Summers. Lo mejor de Hermano Lobo.Temas de Hoy, Madrid, 1999

Fer trampa - 2

Sobre el comentari anterior del 14 de novembre, llegeixo als diaris que el treballador de la residència d'Olot ara reconeix un grapat de morts més, i des de fa més temps.

Sigui quin sigui l'abast final d'aquesta desagradable història, segueix sent el mateix el criteri exposat fa uns dies sobre la relació fora de lloc que eventualment algunes persones estableixen entre aquest tipus de fets i notícies i el tema de l'eutanàsia. Més ben dit, que els fets siguin tan desmesurats i dramàtics encara fa més absurd l'establiment de qualsevol relació entre aquests fets (els hagi comés una persona en plenes facultats mentals o estant-ne mancada més o menys) i el tema de la legalització de l'eutanàsia.