"I és que Sèneca reivindica, com Marc Aureli, com Thomas Moro, com Freud, com Koestler, com Sòcrates, com Rilke, com Bettelheim, com Schopenhauer, com Cioran, com Stirner, el dret a escollir el moment i la forma de la pròpia mort com una manera més d'exercir la llibertat de viure. (...) És evident que la reivindicació contemporània del dret a una mort digna sintonitza completament amb el pensament de Sèneca. La demanda d'autonomia legal per interrompre la vida, que les associacions que propugnen aquest dret intenten aconseguir, no és res més que una conseqüència clara del lliure albir que la majoria d'escoles filosòfiques pressuposen a l'home."
Manuel Güell i Josep Muñoz. Només sé que no sé res. Ariel, Barcelona, 1996