Carlos Santos volia governar la seva vida

"Carlos Santos era un home de món. Estimava tant la vida que va voler governar la seva fins al final. Tenia un tumor incurable. Estava condemnat a morir patint. Però es va rebel.lar. (...) A la cartera hi ha també un pot, embolicat en una bossa de plàstic, que conté, m'explica, l'esmentat 'còctel d'autoalliberament', compost per un hipnòtic, per a quedar-se adormit, i un conjunt de medicaments contra la malària que a altes dosis resulta mortal. La fórmula és a l'abast dels socis de DMD a la citada Guia d'autoalliberament, i els seus components són fàcils d'obtenir, la majoria sense recepta. És, d'altra banda, la mateixa combinació que recomanen gairebé totes les associacions de la resta del món. (...) Carlos Santos només volia de mi que l'ajudés a donar testimoni de la seva decisió per a provocar un debat sobre l'eutanàsia. (...) La premsa, com és habitual en aquests casos, no va parlar del succés. La mort de Carlos Santos Velicia, de no ser perquè ell va voler que en quedés testimoni, només hauria servit per a inflar el calaix de sastre de les estadístiques sobre el suïcidi. Carlos Santos Velicia té set síl·labes, així que, de ser un vers, seria un heptasíl.lab."
Juan José Millás. "Son 15 minutos. Dejas de respirar. Y fuera". El País Semanal, 5-12-2010
Fragments ampliats:
http://usuaris.tinet.org/jmsl/dm/santos-millas.html
Article sencer:
http://www.elpais.com/articulo/portada/minutos/Dejas/respirar/fuera/elpepusoceps/20101205elpepspor_9/Tes