Quan la dona va parlar, va saber que estava despert de debò.
-De la mateixa manera que he vingut me'n puc tornar. Digue'm que has canviat d'idea i sortiré d'aquí sense tombar-me. Et juro que no en parlarem mai més, com si no hagués passat mai.
En Nicola va respondre massa de pressa, com si no es volgués concedir el temps per dubtar.
-No he canviat d'idea. Ja estic mort, i vós ho sabeu.
(...)
Mentrestant la vella s'obria el xal per mostrar les mans que estrenyien un petit contenidor de terrissa amb una boca ampla. Quan 'l'accabadora' en va aixecar la tapa, del recipient en va sortir un fil de fum. Nicola Bastíu va acollir l'olor acre, no se l'esperava diferent, i el va inspirar profundament, mussitant paraules somortes que la vella no va donar mostres d'haver sentit. L'home va retenir als pulmons aquell fum tòxic, mentre atordit tancava els ulls per última vegada. Potser ja dormia quan el coixí li va ser premut a la cara, perquè no es va agitar ni s'hi va oposar. O potser tampoc no s'hi hauria oposat, perquè per a ell no era el cas de morir diversament de com havia viscut, sense respirar.
L'acabadora. Michela Murgia. Proa, 2011 (p. 114 ,115)
--
Del mateix llibre, fragment de l'epíleg de Stefano Puddu (p. 218):
"La base de tot és el respecte sagrat per a la veritat interior de cadascú -per la seva dignitat. És aquest, i no cap altre, el criteri decisiu en l'acompanyament en la mort. La virtut primera de l'accabadora, imprescindible per exercir el seu rol, és l'encert del seu criteri autònom, l'únic que li guia els passos en la frontera tan minsa que separa la pietat del delicte. Aquesta força interior és la font exclusiva de la seva autoritat natural, que se li atorga en virtut d'un do infreqüent: saber discernir quan és el moment d'acompanyar algú en el darrer tram del seu trajecte. Naturalment, l'accabadora és impensable fora del seu context. Pel que en sabem, és una figura que pertany a la tradició oral de la cultura sarda; no en tenim res documentat, cap prova segura de la seva existència: només relats escoltats i repetits, que fan d'ella, ja en la seva base etnogràfica, un personatge de ficció."
