Donar el cos per a la ciència

En una altra ocasió comentava la impossibilitat, en cas de suïcidi, de donar el cos per a la ciència (per tal que els estudiants de medicina facin les seves pràctiques) o per a trasplantaments . De casualitat, veig un article de fa un parell d'anys que parla d'aquesta mena de donacions, explicant que a causa de la crisi econòmica les donacions de cossos per a la ciència s'han disparat (la gent es vol estalviar els calerons de les funeràries, o estalviar-los als parents).  (1)

El mateix article explica que, en canvi, les donacions d'òrgans no han experimentat variacions; segueixen sent insuficients, tot i ser Espanya, diuen, el país amb l'index més gran de donants d'òrgans. Jorge Murillo, de la Universitat Autònoma de Madrid, referint-se als avantatges econòmics de les donacions del cos per a la ciència i a la manca de donacions d'òrgans, diu: "Si es moguessin els fils per tal que també s'estalviessin despeses, estic segur que hi hauria més donats d'òrgans".

En alguna ocasió, parlant de suïcidis i donacions, he dit que des de la perspectiva que ho feia era més un entreteniment que un propòsit pràctic d'intentar aportar alguna cosa al debat sobre la legalització de l'eutanàsia. Seguint amb aquest criteri frívol només aparentment, el cert és que a mi ja m'estaria bé que, si arribés un punt que estigués cansat de viure i volgués fer mutis, se'm pogués fer servir com a "peces de recanvi". En el supòsit, és clar, que s'hagués establer una fórmula de suïcidi controlat per tal que aquesta mena de reciclatge fos viable (ara en cas de suïcidi no està permès). I en el supòsit, és obvi, que llavors jo tingués encara "alguna peça de recanvi aprofitable".

Cansat de viure, programar el propi suïcidi amb aquest component afegit d'altruisme, pensant en les persones que se'n podrien beneficiar. Potser algun dia serà possible?

--
(1) Jesús Garcia. Donar el cuerpo para ahorrar.  El País, 13-12-2010