El catecisme de l'Església

Al catecisme de l'Església, a l'apartat sobre el cinquè manament, diu sobre el suïcidi: "Som administradors i no propietaris de la vida que Deu ens ha confiat. No en podem disposar". En el mateix apartat, diu sobre l'eutanàsia: "Siguin els que siguin els motius i els mitjans, l'eutanàsia directa consisteix en posar fi a la vida de persones disminuïdes, malaltes o moribundes. És moralment inacceptable".

No serveix de res dialogar amb l'Església sobre aquests temes, és impossible arribar a cap acord, ja que els punts de vista són del tot oposats. No hi cap mena de consens possible. A més, a causa de la seva actitud manipuladora, per exemple comparant de vegades la possible aprovació del dret a l'eutanàsia amb els genocidis del nazisme, ja es situa voluntàriament i ostentosament fora del camp de l'eventual diàleg: per a dialogar, cal un mínim d'honestedat i de rigor intel.lectual, no es pot ser tan manipulador, ni dialècticament tant barroer.

Es fa avorrit recordar-ho: la característica fonamental de l'eutanàsia és que per a la seva aplicació requereix la petició explícita i lúcida de l'interessat. Així que costa veure-hi la relació que hi veu alguna patum de l'Església amb els genocidis o assassinats decidits i executats pel règim nazi... Una falta de relació que només s'explica per la manca de bona fe per part d'aquells que tenen la barra d'escampar frívolament aquesta mena de despropòsits (seria abusiu dir-ne opinions).

Per sort, vivim en una societat presumptament laica, que potser algun dia ho serà de debò, quan s'aconsegueixi que es respecti aquest aspecte de la Constitució (quan l'Església deixi de tenir l'influència que ara encara té i, és clar, s'hagi rescindit el Concordat amb la Santa Seu). Mentrestant, la Constitució consagra el principi de la llibertat, i en cap dels seus apartats hi ha cap referència a l'obligació de viure. Ni cap referència a la necessitat de supeditar els principis constitucionals a la interpretació de la presumpta voluntat divina d'una determinada confessió religiosa.

Així que el full de ruta està clar: que l'Església pontifiqui el que vulgui als seus fidels, però que no intenti imposar els seus criteris al conjunt de la societat. I com que la realitat quotidiana és que l'Església actua de forma molt bel.ligerant i intervencionista, s'ha de reaccionar: cal ser activament anticlerical (contrari a la intervenció de l'Església en els afers polítics) i denunciar tots els seus intents d'impedir que prosperi el debat sobre la legalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit.

--
(1) Catecismo de la Iglesia Católica. Asociación de Editores del Catecismo. Madrid, 1992 (p. 501 i 502)