Contra el Papa

Feia temps que no donava un cop d'ull a les pàgines de religió de La Razón. Ara ho faig, i veig que el Papa segueix en forma i que (un cop més), es pronuncia de forma categòrica i contundent en contra de la possibilitat de regular l'eutanàsia i el suïcidi assistit.

Segons ell, amb afecte, cures pal.liatives i resignació cristiana ja n'hi ha prou. Que algú pugui pensar i voler alguna cosa diferent, "l'entristeix". Considera que aquest algú és una persona que està equivocada, "extraviada", ja sigui per falta d'afecte, per falta d'humanitat, o de doctrina, o per falta del que sigui, però "falta".

En canvi, a ell no li falta res. Com que té el patrimoni de la veritat, no només "la seva", sinó "la de tothom", pontifica que sobre aquest tema és intolerable qualsevol opció "al marge de la seva opció" (òbviament, "il.luminada per Déu").

Diuen (el Papa, el PP, la Conferència Episcopal Espanyola, la Tarraconense, etc.), que a més de ser inadmissible l'existència de lleis que regulin l'eutanàsia i el suïcidi assistit, els fa por que sota aquestes lleis es cometin abusos.

És una por comprensible, però el cas és que no hi ha cap llei que no estigui exposada a aquest perill. Per tant, segons aquesta argumentació, la del "perill d'abús", en principi no hi hauria d'haver cap llei (però això no ho reivindiquen).

De manera que, pel que fa al tema de l'eutanàsia i el suïcidi assistit, només queda una alternativa: "Contra ells!", sempre contra ells, pel que fa a aquest tema, fins que l'eutanàsia i el suïcidi assistit quedin recollits com un dret en l'actual ordenament jurídic.