Ja ho he explicat altres vegades, però ho repetiré. Per si de cas, per tal d'evitar malentesos.
Quan reivindico el dret al suïcidi ho faig en un context determinat, com a "antídot" contra uns estats de decrepitud i dependència, associats en general (però no només) a edats avançades. Uns estats que pot ser que una persona no vulgui viure. Per exemple jo.
Per tant, això no exclou, en el meu cas, la meva inquietud, preocupació, tristesa, per "l'epidèmia" actual de suïcidis entre gent molt jove. En relació amb aquests suïcidis, crec que cal fer tot el possible per tal d'intentar evitar-los; crec que cal oferir a aquestes persones les ajudes necessàries perquè no tinguin de manera tan obsessiva idees suïcides i, sobretot, per tal que no les duguin a la pràctica, de manera impulsiva, en un moment de desesperació. (1)
Un altre tipus de cas seria quan, amb independència de l'edat, algú passa per una etapa depressiva severa, que fa que contempli l'opció del suïcidi com un alleujament, com l'únic alleujament possible. Per descomptat, a aquestes persones no se'ls ha de facilitar una pistola, o una sobredosi del que sigui, sinó l'acompanyament, la calidesa i l'ajuda necessàries per tal que, amb una mica de sort, puguin sortir de la foscor que alimenta les seves ideacions suïcides. (2)
Dit això, alhora també cal ser realistes, i assumir que, per molt que es faci, sempre hi haurà persones d'aquests dos grups que s'acabin suïcidant, de vegades malgrat les moltes ajudes que puguin haver tingut. Quan passa, llavors cal anar molt amb compte, amb la temptació de començar a buscar "culpables".
Bé, espero que hagi quedat clar el que he exposat (aquesta distinció entre diferents tipus de suïcidis). I si no és així, ja ho intentaré fer millor una altra estona.
(1) Encara que ja sigui una altra història, aprofito per comentar que la meva preocupació per aquests suïcidis de gent jove no és només això, "una preocupació", sinó que es tradueix també en la participació en algunes iniciatives destinades a la prevenció d'aquest tipus de suïcidis. Però com que no és el tema d'aquestes pàgines, ara no considero necessari donar-ne més detalls.
(2) Un altre grup: persones de diferents edats que no volen seguir vivint, per exemple, a causa de dolors permanents i aguts "intractables" (o no tractables de manera mínimament satisfactòria, que no les deixin crònicament estabornides). O amb graus de dependència que no volen assumir. O a causa de qualsevol altre motiu que faci que, "per a elles", seguir vivint sigui pitjor que la mort. És clar, a aquestes persones d'entrada tampoc no se'ls ha de facilitar una pistola, al contrari, s'ha de mirar d'ajudar-les, fer-los la vida més fàcil, etc. Però si la seva voluntat de no seguir vivint es manté, si és estable, ferma, si de manera lúcida i reiterada manifesten que no volen seguir vivint, s'hauria de respectar la seva voluntat.
