La bona mort - José Luis de Vilallonga

"Durant el 1991 vaig escriure en aquesta mateixa pàgina una crònica a propòsit del suïcidi, que, si la memòria no em falla, va ser polèmica. Confessava jo la meva pertinença a Exit, una societat anglesa de difícil accés que ajudava a  morir bé aquells dels seus socis per als que la vida ja no valia la pena de ser viscuda. (...) la mort del meu pare va ser per a mi un trauma de difícil superació. Passàvem l'estiu a Biarritz, quan un matí va patir un atac cerebral mentre esmorzava. El vam traslladar a una clínica de Baiona i allí els metges em van dir: "No hi ha res a fer. Està ja en coma profund. El millor seria deixar-lo morir en pau". Em va semblar bé que, donada la seva avançada edat, no es tractés de perllongar la seva vida per mitjans artificials. Però la resta de la família (...) va decidir endur-se'l en ambulància a Barcelona i ingressar-lo en una clínica on va estar-hi uns anys endollat a diferents màquines que el mantenien viu en estat vegetatiu. Des de l'exili que em prohibia entrar a Espanya, jo telefonava sovint per a preguntar per l'estat del meu pare. "Està molt bé -em contestaven-. No pateix." Jo m'indignava. Qui podia saber si patia o no? Qui podia afirmar que, en canvi, no estava patint terriblement? (...) Ara tinc en el meu poder un fullet en el qual estan especificades les diferents maneres d'acabar amb la meva vida sense crear massa complicacions a aquells que decideixin plorar-me."
José Luis de Vilallonga. El buen morir. La Vanguardia, 26-6-1995
Article sencer:
http://usuaris.tinet.org/jmsl/dm/2/jl.vilallonga.html

Punt i seguit

Flánagan. usuaris.tinet.org/cicc/humor/flanagan (2012)

Punt i seguit

Bill Watterson. La Vanguardia, 18-1-2012

Punt i seguit

Severi. www.taringa.net (2012)

Muriel Barbery - Quan un té el determini de morir, ho ha de fer amb cura

"Encara més, m'empiparia patir; trobo que quan un té el determini de morir, justament perquè considera que és una cosa lògica, ho ha de fer amb cura. Morir ha de ser un pas delicat, un esllisar-se suaument cap el descans. Hi ha gent que es suïcida saltant per la finestra d'un quart pis, bebent un got de lleixiu o fins i tot penjat-se! És aberrant! Ho trobo fins i tot obscé. De què serveix morir si no és per a no patir?"
Muriel Barbery. La elegancia del erizo. Seix Barral, 2007

Punt i seguit

El Poloni. elpoloni.blogspot.com (2012)

María Casado - Un cop més sobre l'eutanàsia

"La controvèrsia entorn de la despenalització de l'eutanàsia activa voluntària és un dels exemples més candents del debat bioètic en les societats occidentals. Les postures oposades entre partidaris i detractors solen enfocar-se com la confrontació entre postures basades en la santedat de la vida humana com a suprem valor i les que propugnen la qualitat de la vida i el desig de viure-la del propi subjecte, com idees centrals sobre les quals pivota la necessitat d'acceptació d'aquestes conductes. Hi ha aquí una discussió viva entre la concepció antiga dels drets (basada en el respecte a l'ordre 'natural') i una concepció moderna (hereva de l'humanisme laic) que considera que l'específicament propi de l'ésser humà és donar-se a si mateix autonomia i responsabilitzar-se de les decisions així preses."
María Casado. Un cop més sobre l'eutanàsia. Enrahonar: quaderns de filosofia. 40/41. Els drets humans a l'era de la globalització. 2008