Gossos i persones

Acompanyo al veterinari una coneguda que ha de fer sacrificar el seu gos (no vénen al cas els motius). El veterinari li posa al gos primer un sedant intramuscular, i al cap d'uns cinc minuts, quan el gos ja està mig adormit, li punxa a la vena la dosi del producte eutanàsic. Al cap d'uns dos minuts més el gos ha mort. En cap moment ha patit, tot ha sigut fàcil i ràpid.

Tan senzill que és en el cas d'un gos, i tan difícil que de vegades és en el cas de les persones.

Si arriba un dia que em sembla que ja no em val la pena seguir vivint i llavors vull ajuda per a un suïcidi assistit (per tal de no haver-me de tirar a la via del tren o fer altres coses desagradables), no podré anar al veterinari. Ho tindré més complicat: per exemple, hauré de tenir els diners necessaris per tal de poder-me pagar un viatge a Suïssa, amb l'objectiu que allí em facilitin un suïcidi assistit, ja que allí, a diferència d'aquí, és legal.

La diferència de preu entre l'opció del veterinari i la de Suïssa és notable. El preu del veterinari en aquest cas són 110 euros, 45 de l'eutanàsia i 65 de la incineració (el preu varia segons la mida del gos, en aquest cas és un gos de més de 40 quilos). En canvi, si tu vols un suïcidi assistit a Suissa el preu crec que és a partir de 6.000 euros (a banda del viatge). (1)

Una altra opció, si no vull viatjar, és comprar per internet els productes eutanàsics, sense la garantia que allò que compri sigui exactament el que he demanat (principi actiu, puresa i quantitat). Amb la qual cosa correria dos riscos: el primer, relacionat amb la qualitat del producte, potser morir-me malament, patint (o no morir-me i, a sobre del patiment, quedar-me potser pitjor del que estava).

El segon risc seria que els serveis de duanes detectessin l'enviament, i en tant que il.legal, a sobre de requisar-lo jo seguis viu i de propina acusat "de tràfic d'estupefaents".

Doncs això, a mi el que m'agradaria seria que les persones, pel que fa a aquesta eventual decisió de posar voluntàriament punt i final a la nostra vida, tinguéssim les mateixes facilitats, o semblants, que els gossos. (2)

Amb l'única diferència, obvia, és clar, que en el cas dels gossos decideixen els amos, i en el de les persones ha de decidir sempre el mateix interessat. Amb el requisit, això sí, que la decisió, per descomptat, l'ha de prendre l'interessat "amb el ple ús de les seves facultats" (o, en el cas d'haver perdut les facultats, havent pres la decisió abans, de manera preventiva, mitjançant un testament vital).

Bé, reconec que el requisit aquest "de les plenes facultats" també pot ser conflictiu, en la mesura que la voluntat de voler-se suïcidar en general els professionals de la salut consideren que és "sempre" patològica. (3)

Que difícil que pot arribar a ser, morir-te quan ja estàs tip de viure. Sobretot si tal com he dit no vols protagonitzar escenes desagradables, com per exemple penjar-te d'una biga, o disparar-te un tret al cap, o tirar-te a la via del tren, o per la finestra... Quins embolics.

--
(1) Els 65 euros de la incineració la meva coneguda se'ls hauria pogut estalviar, si s'hagués fet càrrec del gos mort i hagués tingut algun lloc on poder-lo enterrar.
(2) No repetiré ara arguments que ja he exposat altres vegades, relacionats amb els comentaris "dels pendents relliscosos", de les comparacions amb els genocidis nazis, etc. En fa mandra.
(3) No repetiré tampoc els arguments també exposats altres vegades relacionats amb les cauteles que cal adoptar amb les idees suïcides de les persones afectades de debò per problemes mentals. És un tema completament diferent, i qui no hi vegi la diferència... possiblement és "perquè no la vol veure".