"La Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios aprueba Padcev". Titular de la notícia publicada a www.univadis.es (10/1/2022).
Per a què serveix Padcev? Per a tractar malalts amb "carcinoma urotelial localment avançat o metastàsic", és a dir, una malaltia sobretot de vells. I quin és el seu cost? Uns 8.000 euros al mes.
Per l'edat, és obvi que jo cada vegada tinc més números de tenir algun càncer, del tipus que sigui, aquest o qualsevol altre. Quan llegeixo notícies com aquesta, em refermo en allò que no vull: si em trobés en una situació d'aquestes, no vull que en mi s'inverteixin 8.000 euros mensuals. Ni borratxo. Ni si són diners de la tresoreria de la Seguretat Social, ni si són de la meva butxaca (abans preferiria donar-los a Caritas, per exemple).
Per què dic això? Doncs perquè amb el Padcev aquest, potser de moment no em moriria del càncer (no ho sé, perquè després caldria veure l'eficàcia real d'aquest medicament, si és que la té). Però segur que em moriria de vergonya.
Per exemple: amb 8.000 euros, a altres llocs del món, potser es podria sanejar l'aigua de 8.000 criatures (o segurament moltes més), unes criatures que, al no tenir l'aigua sanejada, potser s'encomanaran amb bacteris diarreics que potser les mataran. Perquè és clar, tampoc tindran accés a una medicació antidiarreica que potser els salvaria la vida.
Miro preus d'antidiarreics, els medicaments que moltes vegades podrien salvar la vida de criatures amb diarrees causades per infeccions intestinals provocades per aigües mal potabilitzades: un paquet de 20 pastilles (diferents marques), 7 euros, 0'35 euros la pastilla. Qui vulgui que faci els seus càlculs, i tregui les seves conclusions, matemàtiques i ètiques. Jo ho tinc clar, pel que fa a la meva vida: preferiria deixar que el càncer em mati.
Que les criatures amb diarrees ens queden molt lluny? Doncs a veure, d'una altra manera, més a prop: mentre hi ha persones que aquí reben tractaments amb medicaments com el Padcev (no és l'únic d'aquesta gamma de preus, ni de bon tros), o a les quals fan intervencions quirúrgiques molt complicades que també tenen costos astronòmics, és a dir, mentre aquí es practica aquesta medicina sofisticada, enlluernadora i caríssima (aquesta mena de "medicina espectacle" que sembla que té encisada a tanta gent), al mateix temps, quan vas al metge de capçalera, té cinc minuts per atendre't. Dels quals quatre i mig els ha de dedicar a teclejar a l'ordinador, sense mirar-te. I això, si és que et visita (si d'aquests minuts de mirar la pantalla se'n pot dir visita), perquè potser només et podrà fer, "quan pugui", una trucada per telèfon.
És a dir, que mentre s'alimenta l'espectacle (amb l'entusiasta col.laboració dels mitjans de comunicació i la indústria farmacèutica), alhora, amb l'atenció primària desbordada, s'alimenta també la proliferació de nous malalts (o el seu empitjorament), uns nous malalts que moltes vegades es podrien evitar o minimitzar si no s'aboquessin tants diners a l'espectacle (perquè els diners són limitats, i si es posen en un cistell és obvi que no es poden posar a l'altre).
Si a algunes persones aquesta mena de coses no els fa pensar res, no els fa canviar res, allà elles. Però a mi si que em grinyola, tot això.
A més, jo ja he viscut molts anys. No sé si sempre de manera coherent, segur que no, però en qualsevol cas, ara no vull ser "un vell devorador de recursos". De cap manera: si no puc seguir vivint de manera prou autònoma i frugal (amb una frugalitat que, per descomptat, és ja tot un privilegi o "malbaratament", comparada amb les possibilitats de tanta altra gent de molts països), prefereixo morir-me. Morir-me ja. O si cal matar-me. I ben tranquil.
He posat al principi l'exemple del Padcev, però ja he dit que de medicaments "prohibitius" com aquest cada vegada n'hi ha més. I també cada vegada hi ha més persones que troben absolutament normal ser-ne beneficiàries (en conec personalment un bon grapat, en aquesta situació). O encara més, que exigeixen, fins i tot de manera indignada i rotunda, aquests medicaments: "És el meu dret, és el meu dret!" (aquests medicaments, o cirurgies complicadíssimes i costosíssimes). (1)
Moltes vegades, tan sols per allargar una mica unes vides que ja són molt llargues. I a sobre, potser prou dolentes, de manera que els milers d'euros només serveixen "per cronificar" una mala vida.
Aquest és el resum, o el meu resum: aquí allarguem decrepituds, agonies i demències, allà s'escurcen les infàncies; aquí omplim els abocadors amb els bolquers de vells dements, allà rebusquen en els abocadors alguna cosa per menjar, etc.
Doncs a fer punyetes, passo d'aquestes històries. I si m'haig de morir "demà" (o "aquesta tarda"), ja m'està bé. Fa molts anys que ja estic a punt. I cansat de tanta comèdia. I tip de tanta manca de deseiximent individual i col.lectiu.
(1) Un altre exemple: "El fármaco Folotyn de Acrotech Biopharma se utiliza como tratamiento para el linfoma de células T (...) Se administra por vía intravenosa una vez a la semana durante 6 semanas (...) cuesta casi 795.000 dólares al año." (Cristina Ferández, www.businessinsider.es, 13/02/2022). Etc.
