"Entre julio de 2017 y septiembre de 2018 se han tratado 35.809 pacientes con un gasto de 349 millones, lo que deja el gasto promedio del periodo en 9.743 euros." Carlos Arganda (1)
Parla de l'hepatitis C. En un altre moment diu que "el coste promedio de cada uno de los tratamientos se ha situado en 18.070 euros"; les xifres varien segons els períodes contemplats. En qualsevol cas, molts diners.
Fa trenta-dos anys em van diagnosticar una hepatitis C. Havia fet una donació de sang, i va sortir positiu. És possible que en altres donacions anteriors ja tingués l'hepatitis (i que l'hagués escampat), ja que abans quan feies donacions de sang no es mirava si tenies l'hepatitis C. D'altra banda, es veu que jo era un cas atípic, ja que no havia estat exposat "a les causes habituals de contagi".
No recordo de manera concreta quins eren els possibles abordatges de l'hepatitis C, llavors. De l'arsenal mèdic d'ara, crec que no hi havia res. El cas és que durant uns pocs mesos, menys d'un any, me'n van fer el seguiment, però sense començar cap tractament (no recordo el motiu concret). Fins que un dia vaig dir que no tornaria, que passava de tot. En contra del criteri del metge, que em va dir: "D'aquí deu anys telefonaré a l'ajuntament del poble, a veure si segueixes viu, pel tema estadístic". I li vaig dir que d'acord, i ens vam acomiadar la mar de bé. Era una bona persona (després vaig saber que s'havia mort, a causa de la seva hepatitis C).
Durant aquests trenta-dos anys he viscut força bé. I si ara un dia tingués algun símptoma d'hepatitis, i en una anàlisi sortís positiu de la C, tinc ben clar que no faria res, sobretot tenint en compte el preu del tractament.
A la meva edat, només estic disposat a eventuals tractaments "de preus econòmics" (si un dia els necessito pel problema de salut que sigui, ara no és el cas). De fet, pel que fa al tema aquest dels preus, només m'imagino transigint una mica amb els calmants del dolor. I en aquest cas, només fins a un cert punt. Ja que, "per a aquest problema", sobretot si és irreversible, ja tinc el meu propi medicament, cent per cent efectiu i barat: tocar el dos, punt i final.
En relació amb el que acabo de dir, espero no canviar d'opinió, "ni de la prevista actuació", en cas de necessitat. Si pel que fos canviés (com a eventual causa només se m'acudeix alguna demència sobrevinguda de manera fulminant), tant de bo algú em liquidi, sobretot si ho pot fer de manera discreta, sense posar en perill la seva llibertat.
Gràcies per endavant.
(1) www.diariofarma.com, 02/11/2018
