Els Advocats Cristians voldrien que es derogués la LORE, la llei que regula el dret a l'eutanàsia. Com que de moment no els és possible, mentrestant es dediquen a obstaculitzar la tramitació de qualsevol demanda d'eutanàsia en la qual hi vegin la més mínima possibilitat de judicialitzar-la. La voluntat de la persona demandant els és del tot indiferent, perquè la seva motivació és exclusivament ideològica, religiosa.
Els Advocats Cristians, segons diuen al seu web (abogadoscristianos.es), són "una fundación civil de ámbito nacional que defiende en el ámbito jurídico los valores inspirados en el cristianismo".
El text de la LORE (Llei Orgànica de Regulació de l'Eutanàsia, 24/3/2021) permet "interpretacions" com les dels Advocats Cristians. Són unes interpretacions, això sí, que retorcen y perverteixen la intenció i el sentit original i fonamental de la llei. Els Advocats Cristians, "defensors dels valors inspirats en el cristianisme", fan això, buscar escletxes per desvirtuar la llei. I hi ha jutges que els fan el joc.
Segons el seu criteri, basat en la seva formació com a juristes, els jutges interpreten les lleis. Totes les lleis són interpretables, fins i tot les més sòlides i clares. D'altra banda, aquesta interpretació els jutges la poden fer segons les seves creences o ideologies, i aquesta contaminació (perquè és una contaminació), és un problema important. Als tribunals, a les seves deliberacions i resolucions, moltes vegades hi ha molta contaminació d'aquest tipus.
El cas és, per tant, que les persones partidàries del dret a l'eutanàsia tenen un enemic declarat, en els Advocats Cristians. Dic un enemic perquè amb ells no hi ha diàleg possible, a causa dels convenciments oposats: "jo tinc aquest dret", "tu no tens aquest dret". Punt final.
Llavors, l'única opció, davant de cada moviment dels Advocats Cristians per impedir que tu lliurement puguis decidir el que vols fer amb la teva vida (amb la teva, no "la seva"!), és l'enfrontament amb ells: arremangar-te i fer tot el possible per tal que els Advocats Cristians no puguin sortir-se amb la seva.
Com que la LORE, a més de necessària, és una bona llei (garantista, i consistent, jurídicament parlant), quan es judicialitza un cas té un pes determinant el "perfil" del jutge que hi intervé. I aquest, ja ho he dit, és l'altre problema, perquè alguns també tenen vocació moralista. I si per mala sort la seva moral és la mateixa, o propera, a la dels Advocats Cristians, ja has begut oli. Cada any hi ha demandants de la prestació de l'eutanàsia que acaben bevent aquest oli. És una "indecència jurídica". I ètica.
Fa pocs dies, en una conferència, vaig sentir que l'advocat Francesc José María Sánchez deia que no és que hi hagués jutges conservadors i jutges progressistes, sinó que hi ha jutges conservadors, jutges "encara més conservadors", i algunes excepcions. Aquest és l'escenari. I amb aquest escenari, els Advocats Cristians ben contents. Perquè (ja ho he dit), a ells la voluntat dels demandants d'una eutanàsia els importa un rave: ells són "creients" i, com a tals, per a ells una eutanàsia és un "pecat".
Ara bé, quina culpa tenim, els altres, que ells, els Advocats Cristians, siguin creients i visquin submergits en les seves constel.lacions de pecats? I si ells ens fiquen el dit a l'ull ("el seu dit al nostre ull!"), què hem de fer? Quedar-nos de braços plegats?
No ens queda una altra alternativa: "Contra els Advocats Cristians!"