Llegeixo "Tres desitjos abans de morir", de l'Espartac Peran (La Campana, 2022). Moltes de les coses que diu m'agraden. I alhora em sobten algunes "absències". Sobretot, que no digui pràcticament res de les morts horribles, plenes de degradació i patiments. Un silenci en el seu cas encara més estrany, ja que un oncle seu va tenir una d'aquestes morts, absurdament dolorosa i allargada. Una altra cosa que m'ha sobtat és que només esmenti de passada el Document de Voluntats Avançades, ja que en un llibre com el seu em sembla que hauria de tenir més protagonisme.
Per a mi és, per tant, un llibre estrany: atractiu per una banda, i bastant decebedor per una altra.
Com que he dit que hi ha coses que m'han agradat, en copio algunes:
"Si cada dia parlem de la vida, per què no podem incloure la mort en aquest paquet?" 47
"De vegades, quan volem ajudar, patinem. No calibrem el moment dramàtic. Des de llavors sempre intento no espifiar-la, quan vull consolar un amic. Ja ho sé que per més que vigili potser no l'encertaré, però hi tinc l'antena posada." 61
"És veritat que la mort idealitzada, que cobreix els difunts d'una pàtina d'integritat, si tornessin a la vida, potser s'esquerdaria una mica." 63
"Amb el pas dels anys i els canvis culturals hem girat l'esquena a la mort, sense adonar-nos que així fem més complicada la vida." 91
També em van agradar algunes de les cites que incorpora, sobretot aquesta del Tortell Poltrona:
"En Charlie Brown va dir a l'Snoopy: un dia ens morirem. I Snoopy va contestar: cert, però els altres dies no." 141
