Les creences de cadascú condicionen les seves accions. Els Advocats Cristians no són una excepció, i per això cal tenir presents les seves creences, quan actuen en relació amb un cas de petició d'eutanàsia.
Els cristians creuen que Jesucrist va morir crucificat per tal que es complís la voluntat del seu Pare (com a forma d'expiació, diuen, d'un pecat arrossegat des del mateix origen de la humanitat). A partir d'aquesta creença, "una crucifixió volguda per Déu", uns cristians consideren que el dolor volgut, triat, és plaent a Déu, mentre que uns altres no ho comparteixen.
L'Església de Roma sempre ha impartit el magisteri del dolor volgut (en tant que acte d'amor cap a Déu i d'acceptació de la seva voluntat). I també diu que el dolor no buscat, però sofert de manera abnegada, suportat "mentre Déu vulgui", és també una forma de lloar Déu, d'estimar-lo.
Tal com he dit, no tots els cristians comparteixen aquesta forma de pensar. Però els Advocats Cristians sí. Per això, els Advocats Cristians s'oposen a qualsevol eutanàsia (de fet, el que voldrien és eliminar la llei que la regula). Perquè segons ells, la pràctica d'una eutanàsia implica anar contra la voluntat de Déu. Per partida doble: perquè posa fi a una vida el final de la qual només pot decidir Déu, i perquè pot posar fi a un sofriment que, qui el pateix, l'hauria de suportar de manera abnegada i submisa, "cristianament", ja que a Déu aquest sofriment i abnegació li són plaents.
Els Advocats Cristians no estan en contra del tractament del dolor, però com que consideren que el dolor té un valor moral, tenen les seves línies vermelles, segons quina sigui la forma d'alleujar o de posar fi al dolor. Alhora, aquestes línies vermelles pretenen, aquest és el problema greu, que siguin obligatòries per a tothom. Els és indiferent, que molta gent no sigui creient, o que creient o no, no tingui gens de ganes, ni de forma real ni metafòrica, "de ser crucificada".
En resum: la Llei de l'Eutanàsia és la que és, i els Advocats Cristians aprofiten les seves escletxes o imperfeccions per mirar d'imposar els valors de les seves creences religioses. Ho fan respectant la llei, de manera legal, però retorçant, pervertint de manera descarada, l'esperit de la llei. Per això, en aquests casos, la seva motivació o referent religiós (és a dir, el seu model de "Jesucrist crucificat"), s'hauria de tenir sempre molt present.
D'altra banda, el problema no s'acaba amb els Advocats Cristians. Perquè llavors resulta que, quan en un contenciós d'aquests, a més dels Advocats Cristians, també hi ha implicats metges i jutges amb les mateixes creences i valors que ells, tot es complica encara més.
Com que solucionar tot això és complicat (segurament és necessària una modificació de la llei que impossibiliti o dificulti més aquestes interpretacions que en perverteixen el seu propòsit), de moment si més no cal tenir presents les motivacions d'aquestes intervencions.
I quan els Advocats Cristians diguin el que sigui sobre aquest tema, llavors cal fer l'esforç de "visualitzar" la imatge d'un Jesucrist crucificat, ferit i ensangonat, patint una llarga agonia... I recordar que, aquesta crucifixió, "volguda pel Pare Déu i acceptada pel Fill Jesucrist", és el principal referent de les vides com a creients dels Advocats Cristians.
