2 d’ag. 2010

El dolor no es pot mesurar

"El dolor és una entitat que no es pot mesurar. Que depèn de la resistència de cadascú, si és més estoic o sensible. És físic i també psicològic. Ambdós apareixen lligats. Mesurar-lo és de fet impossible. No es pot posar un termòmetre que ens digui el grau de dolor, ja que és una experiència subjectiva."
Luis M. Ariza, El enemigo más temido, El País Semanal, 20-6-2010

En aquest debat sobre el dret a viure i morir segons la pròpia voluntat, i no segons els criteris dels altres (dels polítics, dels metges o dels representants religiosos), cal tenir molt present la impossibilitat d'avaluar de forma objectiva el grau de dolor d'una persona.

A aquesta subjectivitat del dolor cal afegir-hi un altre element fonamental de cara a reforçar la llibertat individual: tot i els avanços que s'han produït, avui encara hi ha molts dolors que són incontrolables si el seu control es vol fer compatible amb un estat conscient. Però encara es pot reblar més el clau: fins i tot en el cas de la sedació total, quan no es manifesten símptomes externs de patiment, en la mesura que no hi ha cap comunicació amb la persona sedada és fins a un cert punt gratuït afirmar que aquesta no pateix. La insistència categòrica en sentit contrari sembla que respon més al desig "de que sigui així" que no pas a cap prova que ho confirmi.

La impossibilitat d'avaluar de forma objectiva el grau de dolor dels altres, junt amb la impossibilitat en molts casos d'eliminar el dolor (parcialment o del tot, el físic, el psicològic o els dos), converteixen en injustament invasives les normes socials que retallen l'autonomia de la persona que vol decidir sobre la seva pròpia vida.

L'interessat és l'únic legitimat per a prendre decisions que afectin la seva salut i la seva vida, i quan li és arrabassada aquesta potestat des d'una concepció paternalista i dictatorial del poder polític, religiós o mèdic, es viola la seva dignitat i la seva llibertat (dos trets fonamentals de la persona, reconeguts a la Constitució i als documents que aquesta fa servir explícitament de referència en aquests casos, la Declaració Universal dels Drets Humans i els altres documents sobre drets humans de les Nacions Unides).