Fer trampa

Fa unes setmanes era notícia de portada a molts diaris el cas d'un treballador d'una residència de gent gran que els dies abans havia matat successivament tres residents. Es veu que era una persona amb problemes de salut mental, uns problemes que, no obstant, segons sembla, no li havien impedit, fins aleshores i durant anys, estar del tot integrat en el món laboral, fer la seva feina de forma adequada i ser ben valorat per la gent que el coneixia. De fet, no hi havia cap explicació, cap indici, que pogués fer remotament previsible al seu sobtat comportament. (1)

No s'escau fer aquí cap reflexió sobre els criteris dels diaris a l'hora de triar les notícies de portada, ni sobre la forma sensacionalista com tracten aquest tipus de noticies en les que hi ha implicades persones amb malalties mentals. Ni sobre com aborden les polítiques adreçades a la integració social dels malalts mentals, de vegades torpedinat-les amb el seu tractament desinformat, superficial i frívol. No és el tema d'aquestes pàgines. (2)

Sí que ho és, en canvi, la relació que establien alguns periodistes entre el que havia passat i "la qüestió de l'eutanàsia". Una relació del tot fora de lloc, comprensible només a partir de la ignorància dels articulistes o de la seva falta d'escrúpols a l'hora de farcir com amb més elements polèmics la notícia sobre el cas.

El pitjor és que aquesta actitud no és una excepció, un fet puntual. Si algú mata una persona gran i desvalguda, de seguida hi ha algun periodista espavilat que aprofita la notícia per a parlar, amb una excusa o altra, de l'eutanàsia. Si es descobreix una residència de gent gran en la que els residents són maltractats, o que fins i tot moren a causa de la manca d'atencions, doncs igual, ja tenim la referència de torn a l'eutanàsia a algun diari.

Són referències que no venen a tomb, i que a més sovint no són neutres: insinuen, o proclamen obertament, els perills que comportaria la legalització de l'eutanàsia. L'explicació d'aquesta contaminació informativa és que hi ha gent a la que no li importa utilitzar de forma deshonesta fets dramàtics com els exposats per a fer campanya a favor de les seves idees sobre "el tema de l'eutanàsia".

No juguen net, perquè cap de les situacions exposades no té res a veure, absolutament res (llevat de la voluntat d'establir la relació per part de qui se la inventa), amb el debat que es vol obrir sobre la legalització de l'eutanàsia, un debat que, insistim-hi, porta implícit el requisit que qualsevol eventual pràctica eutanàsica ha d'anar precedida de la petició de l'interessat.

Si més no, aquest és el sentit que donen a la paraula "eutanàsia" les persones (entre elles qui escriu) que actualment, al nostre país, en reclamen la seva legalització. Per descomptat, amb totes les mesures de control que es considerin necessàries, per tal que tant les persones que no en vulguin saber res com les que s'hi vulguin acollir sàpiguen que no seran objecte d'abusos. De fet, sembla que d'eutanàsies, ara que són il.legals, se'n practiquen més de les que la gent es pensa, i segur que alguns cops sense aquesta petició prèvia de l'afectat; la legalització de l'eutanàsia precisament el que hauria de fer seria establir el marc adequat per a evitar aquestes situacions abusives (a més de permetre, és clar, l'accés a aquest dret a les persones que el volguessin exercir).

--
(1) Els fets van passar a finals d'octubre, al centre geriàtric La Caritat, d'Olot.
(2) Segons les estadístiques els índexs de violència contra terceres persones dins del col.lectiu de malalts mentals no és més elevat que el del conjunt de la població, per molt que els mitjans de comunicació sovint donin la imatge contrària; el perill més gran dels malalts mentals és l'autoagressió, inclòs el suïcidi.