"L'Estat en un marc no confesional, com és el nostre cas, ha d'afavorir la vida, però no imposar el deure de viure. El reconeixement del dret a la vida té en el nostre ordenament una vocació garantista: davant de l'Estat i davant els altres ciutadans. A més, és un dret personalista que s'exerceix segons la voluntat del seu titular. (...) El dret a la vida porta aparellat el deure de respectar la vida dels altres, no el deure de viure contra la pròpia voluntat en condicions penoses."
María Casado. Una vez más sobre la eutanasia. Enrahonar: quaderns de filosofia. 40/41, Els drets humans a l'era de la globalització. 2008