"Tot i privats de les drogues útils per suïcidar-nos, seguim mantenint l'esperança de rebre les drogues que necessitem per acabar la vida amb una mort indolora quan ens trobem en una situació de malaltia terminal. El resultat és que ara alimentem seriosament la idea d'atorgar a metges i jutges el dret a matar-nos. Tenint en compte les nostres falses premisses, és completament lògica la sorprenent conclusió que la 'eutanàsia mèdica' és preferible a un lliure mercat de drogues: detestem i rebutgem la idea de permetre legalment als adults un accés sense traves a les drogues adequades per al suïcidi; considerem el desig de morir com un símptoma de malaltia mental; interpretem virtualment tot suïcidi com una tragèdia que s'hauria d'haver evitat; i oblidem que l'eutanàsia, compassivament administrada per metges 'ètics', és un obsequi particularment sinistre que els governs totalitaris han regalat a l'home modern. En poques paraules, crec que una de les principals raons per rebutjar un lliure mercat de drogues és que tenim por de poder matar-nos sense traves (cosa necessàriament implícita en un lliure mercat de drogues), i esperem que una gran aliança entre la medicina i l'estat resolgui per nosaltres la tasca existencial de viure i morir."
Thomas Szasz. Nuestro derecho a las drogas. Anagrama, 1993 (p. 207)