A 35.000 metres d'altura

"Ara, gràcies a aquest nou servei innovador, existeix la possibilitat d'enviar les cendres en un glogus d'heli a 35.000 metres d'altura, moment en el qual el glogus es desintegra i les cendres queden en suspensió per l'estratosfera."

El nou servei l'ofereix Serveis Funeraris de Barcelona, i el seu cost són 6.000 euros. A aquest preu cal afegir-hi els 3.000 euros del "servei bàsic mínim" (que òbviament pot ser molt més elevat, segons els "extres" que es vulguin) i 500 euros de la incineració. Total: 9.500 euros. (1)

Vaja, que si tens pasta, ara pots organitzar-ho perquè un cop mort t'enviïn a l'estratosfera. Però abans de morir-te, aquí, a la biosfera, de moment segueix estant prohibit el suïcidi assistit. És a dir, podem decidir que ens escampin per l'estratosfera un cop morts però no podem decidir quan i com volem morir. Per què tanta llibertat amb els cadàvers i tan poca amb els vius? Per què fa tanta por, que vulguem decidir lliurement sobre el final de la nostra vida?

Per descomptat que aquest servei estratosfèric tindrà clients. Com les empreses dedicades a la criogenització, que congelen difunts per tal de, presumptament, fer-los ressuscitar d'aquí uns anys, quan la medicina hagi resolt, també presumptament, les causes de la seva degeneració i mort.

Pretendre que t'enviïn a l'estratosfera o que et congelin em sembla, a més d'una frívola collonada, una falta de solidaritat immensa. Perquè té dallonses, que no només siguem insolidari en vida, sinó que ho continuem sent quan la palmem. Quins narcisismes més immensos i vergonyosos...

A veure, si es vol ser original, hi ha altres maneres d'enfocar la gestió de les pròpies despulles, i més econòmiques. Per exemple, a mi ja m'estaria bé que donessin el meu cadàver als lleons del zoo, o a les piranyes de l'aquari, o als voltors de Camarasa. Em sembla que és més ecològic, i suposo que també més barat, i per tant globalment més solidari. I si no és més barat (pel transport, pels tràmits sanitaris o pel motiu que sigui), doncs també m'està bé que em llencin a la fosa comuna, o que de mi en facin compost a un abocador, m'és igual.

Bé, potser el que m'agradaria més (si em poso en plan poètic) seria acabar com els extraterrestres quan a alguna pel.lícula els maten, que es van desintegrant ràpidament i encongint fins quedar reduits a una mena d'escopinada, o desapareixent del tot, sense que en quedi cap rastre. Ves a saber, potser algun dia els Serveis Funeraris també oferiran una opció semblant, però segur que serà a un preu prohibitiu, no apte per a persones amb escrúpols, economies fràgils o inquietuds socials.

Doncs això: zoo, aquaris, canyets, abocadors, escopinades... tot m'és indiferent, mentre no es faci massa comèdia ni es generin massa despeses. El que no m'és igual és que, mentre estigui viu, hi hagi algú que es pensi que pot decidir fins quan he de viure i de quines maneres em puc morir i de quines no. Això sí que no m'és igual. En relació a aquest tema, tolerància zero.

--
(1) La informació està treta d'un suplement monogràfic dels Serveis Funeraris de Barcelona inclòs a la Vanguardia del 1-11-2014. Els preus, que no sortien al suplement (tant el d'incineració com l'estratosfèric), me'ls van dir per telèfon.