Contra el Papa - 2

Hi ha qui em diu (de vegades amb malestar, o com un retret): "Però, per què et fiques tant amb el Papa, l'Església, i els bisbes? Si no ets cristià ni creient, oblida-te'n!"

I la resposta és fàcil: em fico amb ells "perquè ells es fiquen amb mi". Ho fan sempre que intenten influir per tal que no s'aprovin lleis com la de l'eutanàsia i el suïcidi assistit. Per tant, pel que fa a aquest tema, ells són "opositors meus", i els haig de combatre.

A mi m'agrada un model de societat diferent del que ells volen. De manera que si la societat no contempla aquesta opció de l'eutanàsia i el suïcidi assistit regulats legalment, llavors només em queda una opció, una garantia: "el suïcidi preventiu".

Cada vegada que sento algú parlar com el Papa (sobre aquest tema), em venen idees suïcides. El sento i penso que potser seria el més sensat i coherent, suïcidar-me (quan s'escaigui, de moment només ho contemplo "com una opció"). És a dir, a mi el Papa, paradoxalment, ell tan "defensor de la vida pel damunt de tot", m'insta a suïcidar-me. A suïcidar-me per dues raons: com a acte de protesta contra la seva doctrina... i com a garantia personal meva.

En aquest eventual cas, podria deixar una nota pòstuma dedicada al Papa. Per exemple: "Senyor Papa, m'he suïcidat perquè sense lleis d'eutanàsia i suïcidi assistit, em feia massa por la seva atenció compassiva".