Fa dies vaig dir que una cosa és parlar de les persones que es suïciden (de si són suïcidis impulsius que potser s'haurien pogut evitar, del dret o llibertat de les persones per suïcidar-se, de les motivacions segons els casos, de les diferències entre els suïcidis de persones joves i els de persones ja al final de la vida, etc.), i una altra parlar de les diferents maneres com un es pot suïcidar. Deia que, d'això segon, aquí no en parlaria, perquè em sembla un tema delicat. No tabú, però que s'ha de tenir clar amb qui se'n parla, com, en quines circumstàncies, etc.
Fa unes setmanes es va parlar d'un nou cas de violència vicària: un pare que, per fer mal a l'exparella (perquè pensava que això era el pitjor que li podia fer), va matar els fills.
Alguns mitjans de comunicació, a més d'informar del cas, donaven tota mena de detalls del mètode fet servir pel pare per matar els fills. Uns detalls del tot innecessaris. Innecessaris i alhora perillosos, perquè a una persona inestable i amb pensaments suïcides potser li podrien servir per acabar-se de decidir. (1)
Una cosa és que jo defensi el dret a poder decidir fins quan volem seguir vivint. I una altra, el drama que suposa les persones que, de vegades molt joves, fins i tot adolescents, a causa de crisis puntuals, s'acaben suïcidant de forma impulsiva. A causa d'unes crisis que, moltes vegades, podrien haver superat.
Per això dic que, informacions com la que he esmentat, sobretot quan es publiquen en mitjans generalistes i amb importants tirades, considero que són una irresponsabilitat greu.
Encara que d'aquest tema ja n'hagués parlat alguna vegada, no em sembla que sobri, aquest nou recordatori.
(1) Pels motius que he exposat, no dono més detalls d'aquesta notícia (les referències dels diaris, quan va passar exactament, on, com, etc.).
