De la Noelia (la noia amb problemes mentals, tetraplègica a causa d'un intent de suïcidi, que ha demanat l'eutanàsia), ja vaig dir que només en sé el que diuen els mitjans de comunicació. Poc, i tal vegada distorsionat. (1)
Per exemple: desconec si la Nolelia en algun moment s'ha plantejat morir d'inanició, ja que a causa de la seva tetraplegia, seria l'única alternativa que li quedaria per aconseguir, "de manera autònoma", el que vol: morir. Deixar de menjar i beure. Amb l'ajuda, legalment exigible, dels analgèsics que li fessin falta, prou forts per a no patir durant el procés. Lent, en un cas així.
També ignoro què passaria, si prengués aquesta decisió. Si llavors el seu pare, i els Advocats Cristians, impugnarien la Llei d'Autonomia del Pacient (2002), el marc legal al qual, en aquest cas, es podria acollir la Noelia. Potser aleshores reclamarien que la intubessin (si és que no ho està ja), o la mortificarien de qualsevol altra manera...
Casos com el seu, d'altra banda, són un recordatori que, sobre aquest tema del final de la vida, per mica que puguis, allò que puguis resoldre tu mateix és millor que no confiïs que un altre ja t'ho resoldrà. És veritat que el cas de la Noelia és peculiar (ella ja no té aquesta autonomia), però precisament per això també va bé tenir-lo present.
"Si vols estar ben servit, -si pots- fes-te tu mateix el llit."
Pel que fa a la meva vida, això vol dir (i ja ho he dit moltes vegades) que si les coses em van malament, si la vida veig que se m'embolica i que m'acosto a escenaris que no vull, no em plantejo una eventual petició d'eutanàsia, ja que la decisió sobre la meva vida llavors la prendrien altres persones. I ves a saber què decidirien, i el temps que trigarien. La decisió la vull prendre jo, i en el moment que em sembli adequat.
Per això, la primera opció, en cas "de veure les orelles del llop" (d'aquest llop "d'una vida des del meu subjectiu punt de vista indigna"), és el suïcidi.
És clar, no pots descartar mai que hi hagi un imprevist que, de manera sobtada, et deixi en un estat d'indefensió, de no autonomia, com en el cas de la Noelia. I llavors et quedis supeditat a les mans, els criteris, d'altres persones. Això no es pot prevenir, més enllà del que hagis dit (si l'has fet) en el teu Document d'Últimes Voluntats (i que després faltarà que sigui respectat).
Com que no es pot prevenir "del tot", com que l'únic que es pot fer és intentar minimitzar els riscos, per això sovint dic que, seguint aquest criteri de minimització de riscos, prefereixo morir-me abans que després. Un dia abans que un dia després, un mes abans que un mes després... un any abans que un any després. Amb més raó, tenint en compte que ja sóc bastant gran, i que considero que ja he viscut prou anys.
