M'agrada anar fent anys.
Però si els haig de fer sense autonomia,
deprimit, incontinent,
dement, bavejant,
prefereixo fer anys al cementiri.
Tranquil.lament,
sense el pes feixuc d'existir,
sense patir,
sense donar feina a ningú.
La decisió respecte de com volem intentar viure i morir pertany a l'àmbit de la nostra llibertat personal. Tota opció que només afecti un mateix ha de quedar completament al marge de les regulacions socials.