"Miri, temps enrere es va suïcidar un novel.lista francès. (...) Se li va declarar un càncer a la boca. El mal l'hauria mort, però a llarg terme. El que era inevitable, però, era la deformació que provocava el tumor. L'home -un enamorat de la bellesa- no ho va voler suportar i en un escrit va declarar força explícitament que es matava per no haver-se d'enfrontar cada dia davant el mirall amb la imatge deforme de si mateix. Recordo que els sectors benpensants del nostre país van criticar la seva decisió; jo, modèstia a part, em sembla que la vaig entendre i, en certa manera, la vaig inclús compartir."
Miquel Martí i Pol; amb vidres a la sang. Ignasi Pujades, Proa, 2013 (carta a Soledat Vilamata, 1974)