Mentre hi ha vida (no sempre) hi ha esperança

Mentre hi ha vida hi ha esperança? Mentida.

De vegades, mentre hi ha vida només hi ha desesperança. Justificada i inevitable.

Si no t'ho creus, ves a donar un tomb per un geriàtric amb persones deteriorades de debò.

No et quedis a la planta principal, ves al pis de dalt, o al de sota, on van arraconant la gent més degradada.

Persones dements, nafrades, adolorides, afilerades... Amuntegades i alhora soles.

Amb la boca oberta, immòbils, els ulls clucs o extraviats, assegudes en rengleres de cadires, bavejant, parlant de manera incomprensible, cridant, amarant bolquers i més bolquers...

Mentre hi ha vida, de vegades, si hi ha esperança només és la de morir-se.

I acabar així el malson de la decrepitud i el sofriment, de la vida que no és vida, perquè ja només és degradació, humiliació i dolor.