20 d’oct. 2025

El dret a rendir-se / 2

Sobre el dret a rendir-se i no voler lluitar per conservar la vida si es pateix una malaltia greu que la posa en perill, a banda de reivindicar aquest dret, el de rendir-se, encara s'hi pot fer un afegit.

En un cas així, també es pot argumentar que rendir-se fins i tot pot ser una opció "moralment més elevada" (i més solidària), si alhora es té en compte que, una de les diferències entre rendir-se o no, és el consum de recursos que es fa o es deixa de fer.

"Si es segueix la lluita", en general el consum de recursos que això comporta és elevat. O molt elevat. O fins i tot, de vegades, "literalment exorbitant". 

Ara bé, aquest és un tema que sembla que és "lleig", de parlar-ne, que no toca... Que parlar-ne és una mena "d'agressió" als malalts. De manera que sembla que és preferible fer com si no existís. 

I així, "com si no existís", tots els col.lectius de malalts, tots, reclamen augments d'ajudes, com si el cistell de les ajudes fos el cistell miraculós dels pans i els peixos del Sermó de la Muntanya.