Demència senil

"La mare té 97 anys i demència senil en grau màxim: això no és vida"
Toni Valls. El Periódico, 09/03/2016

"La meva mare té 97 anys, gairebé 98. Presenta una demència senil en grau màxim i està  ingressada en una residència. Tot el dia i nit és al llit, presenta llagues a l’esquena i l’estan  alimentant amb una dieta triturada que li donen amb xeringa perquè ella és incapaç d’empassar l’aliment si li donen amb cullera. Des de fa dos anys ha perdut tota capacitat cognoscitiva, fins i tot dels familiars més directes que som els seus dos fills. No parla gens ni mou gairebé un sol múscul de la cara. Les seves reaccions als estímuls són pràcticament nul·les.

"Ja sé que hi ha molts casos com aquest però és el que jo pateixo i crec oportú explicar-lo. Tinc molt clar que això no és viure. Jo entenc la vida quan la persona encara conserva una mica de la seva dignitat com a tal. Aquest és un cas terminal i lògicament no té cap solució. No millorarà. Els metges diuen que les seves constants vitals són encara bones i que no tenen ni idea quan podrà durar.

"Això és vida? Cada vegada que vaig a veure-la surto amb la idea totalment clara que ja seria hora que s’apliqués d’una vegada i per totes en aquests casos el dret a la mort digna, i que no s’allargués la vida d’aquesta manera artificial. En aquest cas, deixant de donar-li aliment ja n’hi hauria prou, però de moment això els metges no ho poden decidir. Almenys hem arribat a un acord amb ells que li donin el mínim de medicació per evitar-li el patiment físic.

"El ser humà que jo vaig a veure ja no és la meva mare. Jo vull recordar-la quan era una persona, amb totes les seves llacunes mentals i les seves xacres físiques, però tenia la dignitat d’una persona.  Ara jo crec que no ho és. És un ser que està en una vida quasi vegetativa i que em dol molt veure-la en aquest estat. Quan surto de la residència ho faig molt decebut i indignat pensant que és molt injust que duri aquest estat quan hi ha molta gent que vol viure i que demana viure i a vegades no els deixen.

"No allarguem més la vida a persones que estan en una situació terminal. Jo tinc feta la declaració de voluntats anticipades i espero que si arribo en una situació així me la respectin. La meva mare no ho va fer, però penso que en aquests casos els familiars més directes en col·laboració amb els metges hauríem de poder decidir per ella. Jo demano que les noves lleis i els nous legisladors pensin en les persones i en el seu dret a viure i a morir lliurement i amb dignitat. Aquest no és el cas que presenta avui dia la meva mare."