El pis de dalt - 3

Torno a anar a veure en Pep. Aquest cop el trobo ja "arreglat", assegut a la sala de la tele, una habitació gran, lluminosa. Al seu voltant, els altres avis vegeten cadascú a la seva manera, uns pesen figues, d'altres estan absorts, amb la boca badada de la que regalima la saliva, d'altres desvariegen en veu alta... Tots tenen graus de demència avançats.

A la tele cinc persones participen en una tertúlia. Una d'elles és el filòsof Francesc Torralba. Parlen de la Felicitat. Amb intermitències, a causa dels crits, sospirs, frases incomprensibles o d'altres sorolls dels avis de la sala, que de tant en tant ofeguen el so de la tele, vaig seguint el que diuen els tertulians, amb una estranya sensació que no sé definir, pel fet de escoltar-ho des d'aquesta sala, enmig d'aquesta companyia tan especial, d'aquesta gent segrestada per la demència senil, d'aquestes persones amb les ments extraviades, d'aquestes persones derrotades, tan desvalgudes...

De la tele van sortint reflexions sobre "la bona vida", tal com els grecs definien la felicitat. Què és la felicitat? N'hi ha de diferents tipus? Com es pot assolir...?

Hi torno l'endemà. Aquest cop a la tele, ves quines coses, fan un programa sobre geriàtrics. Dos avis miren la pantalla. I jo me'ls miro com miren aquesta pantalla des de la que una dona diu no sé què sobre les residencies de vells. Aquest cop, a més de les interferències de la remor de la sala el volum està tan baix que gairebé no sento res.

En Pep, d'esquena a la tele, quan li parlo de la seva dona em diu que és a la fàbrica, que fa el torn de tarda i que trigarà molt a tornar (la seva dona està dues plantes més avall, amb el cap clar però el fèmur avariat).

-I tu qui ets? M'ho pregunta en Pep, i li ho dic. I ell em contesta, somrient, que ja ho sabia. I més tard m'ho torna a preguntar, i li torno a dir, i em diu el mateix, també somrient, i que "ella" és a la fàbrica...

Però es veu que no tots els dies en Pep somriu. Em diu la seva filla que molts dies està molt trist, i que el que fa és plorar tota l'estona. Com la seva dona dos pisos més avall, que plora a causa de l'estat del seu marit.