Inici

Declaració de principis: si algú accepta la possibilitat de viure potser fet una ruïna, sense autonomia, absolutament dependent, potser fins i tot dement, és lliure de fer-ho, o d'abandonar-s'hi, o de no voler-hi pensar.

És una decisió seva. O una falta de decisió, una incapacitat, una por... en qualsevol cas, és una opció personal, legítima, que no se li ha de qüestionar.

Però el que aquesta persona no té és el dret (ni ella, ni cap col.lectiu ni institució, ningú) d'imposar, o d'intentar imposar, aquesta opció als altres. Aquest és, serà, el tema d'aquestes pàgines.