Només podem viure la mort dels altres

De mort només podem viure la dels altres. De nosaltres mateixos si de cas podem viure l'agonia prèvia a la mort, però la mort és impossible: quan la nostra mort és un fet, és obvi que la consciència de nosaltres mateixos ha deixat d'existir, ja no hi som per a contemplar el nostre cos mort. La mort dels altres sí que la podem viure, la forma com ens afecta, las reflexions i les emocions que ens genera... Són tres coses diferents: estar mort, morir-se (de forma conscient o no) i "viure la mort" (dels altres).

Diem a més que podem agonitzar, ens podem acostar a la mort, de forma conscient o no, perquè aquesta autoconsciència la podem perdre molt abans, segons l'agonia que ens toqui viure: en segons quines circumstàncies podem esdevenir "un cos viu deshabitat". Això és el que hi ha persones que no volen, i aquest voler seu no pot ser ni censurat ni impedit, ni per la moral de determinats grups ni per les lleis, que s'han de canviar si no contemplen aquest dret.

Quan aquesta voluntat es manifesta amb la claredat que s'intenta manifestar en aquestes pàgines, si arribat el cas no es respecta, segons els actors implicats aquesta falta de respecte pot ser tant un "pecat moral" com un delicte civil (tenint en compte, en el segon cas, la Llei d'autonomia del pacient).